Tecnologia de les Eines 24-25`.2ºpart
  • 1. Eines de d’ABRASIÓ.
A) Acció de llevar o arrencar mitjançant la fracció, petites quantitat de material amb la finalitat d’ajustar a o netejar.
B) per llimar peces amb vores i cares rectes
C) Acció de travessar foradant un material o fer un forat encara que no atravessi.
  • 2. LLimes Rodona.
A) per llimar racons on és difícil introduir les altres llimes.
B) la seva cara corba és ideal per llimar peces amb trams corbs.
C) Són d’acer i tenen unes dents fines per polir fusta o materials metàl·lics.
  • 3. Llimes de mitjacanya
A) la seva cara corba és ideal per llimar peces amb trams corbs.
B) per llimar peces amb vores i cares rectes
C) per llimar racons on és difícil introduir les altres llimes.
  • 4. Llimes quadrada.
A) per llimar els talls amb angle recte.
B) per llimar peces amb vores i cares rectes
C) Acció de travessar foradant un material o fer un forat
  • 5. Llimes Planes.
A) per llimar racons on és difícil introduir les altres llimes.
B) per llimar peces amb vores i cares rectes
C) té un làmina rectangular d’acer. Es pot treballar amb la mà o copejant amb una maça.
  • 6. Llimes Triangular.
A) Són llimes que tenen les dents grosses.
B) per llimar racons on és difícil introduir les altres llimes.
C) la seva cara corba és ideal per llimar peces amb trams corbs.
  • 7. Raspes.
A) per llimar vares de forats.
B) Són llimes que tenen les dents grosses. Apropiades per al desbast de la fusta. La longitud de les raspes es mideix amb polzades.
C) Acció de travessar foradant un material o fer un forat encara
  • 8. Cardes.
A) per foradar fusta o altres material. Per iniciar el roscatge
B) Tenen fileres de fils d’acer per treure rovell i pintura de les superfícies metàl·liques. També per netejar llimes.
C) Amb un eix a la manovella. Funcions similars al trempat portàtil
  • 9. Eines de PERFORACIÓ.
A) pedra. - Trepat portàtil amb acumulador: per foradar metalls. És fàcilment transportable - Trepat portàtil connectable a la xarxa: per foradar
B) Acció de travessar foradant un material o fer un forat encara que no atravessi.
C) xarxa: per foradar metalls. És fàcilment transportable.
  • 10. Barrina.
A) Broca o metxa: per fer forats. Existeixen modalitats per fusta, metall, plàstic i pedra. - Trepat portàtil amb acumulador: per foradar
B) Per foradar fusta o altres material. Per iniciar el roscatge de visos.
C) Per foradar metalls. És fàcilment
  • 11. Filarbequi.
A) Per foradar fusta o altres material. Per iniciar el roscatge
B) Per subjectar amb força, tallar o torçar filferro.
C) es fan servir per electricitat i electrònica.
  • 12. Filaberquí de pit.
A) Amb un eix a la manovella. Funcions similars al trempat portàtil
B) per fer forats. Existeixen modalitats per fusta, metall, plàstic i pedra.
C) per foradar metalls. És fàcilment transportable
  • 13. Trepat portàtil amb acumulador.
A) la seva cara corba és ideal per llimar peces amb trams corbs.
B) per foradar metalls. És fàcilment transportable
C) Acció de travessar foradant un material o fer un forat encara
  • 14. Trepat portàtil connectable a la xarxa.
A) Mai deixar la clau del portabloques posada.
B) per foradar metalls. És fàcilment transportable.
C) per subjectar amb força, tallar o torçar filferro. És comú a les caixes d’eines.
  • 15. Eines de AGAFAR.
A) ha d’entrar en el cap del cargol per cargolar-lo i desgastar-lo mitjançant un moviment de rotació.
B) Per foradar metalls. És fàcilment
C) Subjectar alguna cosa amb la mà o amb un instruments adequat, per tenir-ho que no se’n pugui anar.
  • 16. Trepant miner
A) Serveix per a perforació en pedra i terres.
B) Aplicació del moviment i la força necessària per fer servir cargols o femelles.
C) Per treballar amb tensió elèctrica el mànec ha de ser aïllant.
  • 17. Alicates universals.
A) Per foradar metalls. És fàcilment
B) per subjectar amb força, tallar o torçar filferro. És comú a les caixes d’eines.
C) Amb un eix a la manovella. Funcions similars al trempat portàtil
  • 18. Alicates de bocaplana.
A) per subjectar amb força, tallar o torçar filferro. És comú a les caixes d’eines.
B) es fan servir per electricitat i electrònica. Subjecta i aixafa petites peces. La boca inclinada permet agafar cables i components.
C) per doblegar i forçar filferros. Per subjectar petites peces.
  • 19. Alicates de boca plana inclinada
A) pot subjectar una fullola per mecanitzar-la mentre la cola s’endureix. Pot subjectar planxes de plàstic per mecanitzar-les
B) per a la branca del metall, fusta i plàstics. Per mantenir premudes dues peces.
C) es fan servir per electricitat i electrònica. Subjecta i aixafa petites peces. La boca inclinada permet agafar cables i components.
  • 20. Alicats de boca rodona
A) per torçar i arrodonir filferro i conductors. Utilitzats a l’electricitat per fer anelles.
B) Aplicació del moviment i la força necessària per fer servir cargols o femelles.
C) per subjectar amb força, tallar o torçar filferro. És comú a les caixes d’eines.
  • 21. Serjant de marqueteria
A) pot subjectar una fullola per mecanitzar-la mentre la cola s’endureix. Pot subjectar planxes de plàstic per mecanitzar-les
B) per a la branca del metall, fusta i plàstics. Per mantenir premudes dues peces.
C) per cargolar tubs de conduccions. La amplada de la boca es gradua amb un anell-femella.
  • 22. Serjant o gat
A) per subjectar amb força, tallar o torçar filferro. És comú a les caixes d’eines.
B) per torçar i arrodonir filferro i conductors. Utilitzats a l’electricitat per fer anelles.
C) per a la branca del metall, fusta i plàstics. Per mantenir premudes dues peces.
  • 23. Eines de CARGOLAR.
A) Aplicació del moviment i la força necessària per fer servir cargols o femelles.
B) s’utilitza coma suport de l’escalaborn en els treballs manuals de forja. Ens permet colpejar amb seguretat de les peces per deformar-les
C) Es diu de les eines que suporten o subjecten les peces en algunes operacions al taller.
  • 24. Tornavís:
A) ha d’entrar en el cap del cargol per cargolar-lo i desgastar-lo mitjançant un moviment de rotació.
B) es fan servir per electricitat i electrònica. Subjecta i aixafa petites peces. La boca inclinada permet agafar cables i components.
C) per a la branca del metall, fusta i plàstics. Per mantenir premudes dues peces.
  • 25. Hi ha diferents tipus de puntes de tornavís:
A) la seva boca és graduable, per tant, s’ajusta a diferent mides. Per cargolar tubs o peces amb mides variables
B) per torçar i arrodonir filferro i conductors. Utilitzats a l’electricitat per fer anelles.
C) Boca Phillips: també s’anomena boca de creu. Boca Axial: és el més freqüent a les caixes d’eines. Boca de tornavís sisavada: molt semblant a les claus Allen però amb un mànec
  • 26. Bec de lloro.
A) per collar o afluixar cargol i femelles. Normalment les claus es presenten agrupades en paquets amb un ampli ventall de mides de boca
B) la seva boca encaixa en una ranura recta. Comú a les caixes d’eines.
C) la seva boca és graduable, per tant, s’ajusta a diferent mides. Per cargolar tubs o peces amb mides variables
  • 27. Clau Stillson.
A) per cargolar tubs de conduccions. La amplada de la boca es gradua amb un anell-femella.
B) la seva boca encaixa en una ranura recta. Comú a les caixes d’eines.
C) boca en forma d’anell, és difícil que el cargol o la femella llisquin.
  • 28. Clau fixa.
A) per collar o afluixar cargol i femelles. Normalment les claus es presenten agrupades en paquets amb un ampli ventall de mides de boca (joc de claus)
B) é les mateixes característiques que la clau de vas, però es pot fer força amb diferents claus (fixa, anglesa...) al seu cos.
C) introdueixen el cap del cargol o la femella dintre d’un vas.
  • 29. Clau en forma de vas
A) elèctric i portàtil ja que funciona amb bateries. Les puntes es poden canviar per diferents tipus.
B) introdueixen el cap del cargol o la femella dintre d’un vas.
C) boca en forma d’anell, és difícil que el cargol o la femella llisquin.
  • 30. Claus sisavades o Allen.
A) per collar i afluixar cargol Allen. Els cargols Allen són hexagonals.
B) té les mateixes característiques que la clau de vas, però es pot fer força amb diferents claus (fixa, anglesa...) al seu cos.
C) fa la mateixa funció que les claus fixes, però es pot graduar l’amplada de la boca. Pot substituir a un joc de claus fixes.
Prova creada amb That Quiz — on la pràctica de les matemàtiques és fàcil.