VALENCIÀ 4t. EDUCACIÓ PRIMÀRIA TEMA 2 PACO CHIRE FAMÍLIA DE PARAULES
Les paraules que tenen la mateixa arrel formen una família de paraules.
La paraula primitiva és la paraula que no es forma a partir d’altres paraules. Les paraules formades a partir d’una paraula primitiva s’anomenen paraules derivades. FAMÍLIA DE PARAULES
Les paraules que tenen la mateixa formen una .
La és la paraula que no es forma a partir d’altres paraules. Les paraules formades a partir d’una paraula primitiva s’anomenen . derivades ? paraula primitiva ? família de paraules ? paraules ? arrel ? 1.- Escriu la paraula primitiva d’estes famílies de paraules.
florir, florista, flor, floració
moble, immoble, guardamobles
panera, empanada, pa, entrepà
RECORDA
Totes les oracions tenen almenys un verb. COPIA
Totes les oracions tenen almenys un verb. CLASSES DE ORACIONS * Enunciatives afirmatives o negatives: serveixen per a afirmar o negar alguna cosa. Aquestes oracions acaben amb un punt.
* Interrogatives: servixen per a preguntar alguna cosa. Duen els signes d’interrogació al principi i al final (¿…?) o només al final (…?).
* Exclamatives: servixen per a expressar alegria, por, sorpresa, dolor… Duen els signes d’exclamació al principi i al final (¡…!) o només al final (…!). 1.- Indica a quina classe d’oracions pertanyen.
Demà vaig a l’institut.
T’abellix un batut de fruites?
No veig Joan des d’este estiu.
Estic molt content! 2.- Completa aquestes oracions amb les signes de puntuación que falten.
T’ha agradat la pel·lícula
Com de graciós és aquest pallasso
Fa un fred polar
On para l’autobús RECORDA SÍL·LABA - Colp de veu amb el que
pronunciem les paraules.
SÍL·LABA TÒNICA - La que es
pronúncia amb més força. COMPLETA - Colp de veu amb el que
pronunciem les paraules.
- La que es
pronúncia amb més força. SEGONS EL LLOC DE LA SÍL·LABA TÒNICA – Les paraules són:
· AGUDES – Tenen tònica l'última síl·laba. Ex.: di-lluns ; ca-mi-nant ; so-fà.
· PLANES – Tenen tònica la penúltima síl·laba. Ex.: a-mi-ga ; lli-bre-ta ; tau-la.
· ESDRÚIXOLES – Tenen tònica l'antepenúltima síl·laba. Ex.: mà-ne-ga ; làm-pa-ra ; mú-si-ca. SEGONS EL LLOC DE LA SÍL·LABA TÒNICA – Les paraules són:
· – Tenen tònica l'última síl·laba. Ex.: di-lluns ; ca-mi-nant ; so-fà.
· – Tenen tònica la penúltima síl·laba. Ex.: a-mi-ga ; lli-bre-ta ; tau-la.
· – Tenen tònica l'antepenúltima síl·laba. Ex.: mà-ne-ga ; làm-pa-ra ; mú-si-ca. L'ACCENT - Pot ser:
* Agut ( ´ ). Sobre i, u, e tancada,
o tancada.
* Greu ( ` ). Sobre a, e oberta, o oberta.
REGLES D'ACCENTUACIÓ- Porten accent les paraules:
* AGUDES – Quan acaben en vocal, as, es, is, os, us, en, in. Ex.: demà, escàs, arròs, confús, amén.
* PLANES – Quan no acaben en vocal, as, es, is, os, us, en, in. Ex.: àcid, príncep, àrab, límit.
* ESDRÚIXOLES – S'accentuen sempre: Ex.: fàbrica, càrrega, esdrúixola. DÍGRAFS O LLETRES COMPOSTES· Són dues lletres que representen un so:
ll - l·l - rr - ss - ig - ix - tx - tg
- tj - tl - tll - tm - tn - tz - ny - qu
- gu
· No se separen: ll - ny - gu - qu - i al final de paraula –ix , -ig. DIFTONG
· Són dues vocals (una dèbil i una forta o les dues
dèbils) que entren juntes a la mateixa síl·laba.
Vocals fortes: a , e , o.
Vocales dèbils: i , u. DIFTONG
· Són dues vocals (una dèbil i una forta o les dues
dèbils) que entren juntes a la mateixa síl·laba.
: a , e , o.
: i , u. DIFTONGSSón 9: ai , au , ei , eu , oi , ou , iu , ui , uu.
· La “i” i la “u” davant de a , e , o no formen diftong.
· Formaran també diftong les síl·labes:
qua , qüe , qüi , quo i gua , güe , güi , guo.
· Són dues vocals que estan juntes però se separan en síl·labes diferents.
1.- Dues vocals fortes juntes. Ex.: te-a-tre. 2.- La vocal dèbil porta accent o dièresi. Ex.: ra-ïm , pe-üc, ro-ín. 3.- La “i” o la “u” van davant de a , e , o. Ex.: vi-at-ge , ci-èn-ci-a , ca-mi-ó.
HIATUS1.- Indica el diftong en les següents paraules.
Quatre Aire
Mateix Cuina
Vainilla Alcoi
Roure Estiu 2.- Indica SÍ o NO, si les paraules tenen diftong.
Clau Poeta
Caixa Quatre
Dia Europa
Boina Història 3.- Indica SÍ o NO, si les paraules tenen hiatus.
Clau Poeta
Caixa Quatre
Dia Europa
Boina Història EXPRESSIÓ ESCRITA
Per a descriure l’escena d’un conte és
important explicar com és el lloc i el temps
en els quals ocorre la història. |