|
CONTROL CATALÀ TEMES 11 i 12 CEIP Vialfàs 1. No es podrà tornar enrere després d'haver avançat de pantalla. 4. La mala ortografia descompte nota. Cada errada resta 0,1 punts 2. Sempre s'escriu en minúscula, llevat dels noms propis. 3. No heu de posar punt final. ASPECTES A TENIR EN COMPTE: Així que va creuar el llindar de la porta, en Mortimer es va adonar que el silenci era diferent del de sempre. Potser era el seu instint. Potser, només una sensació. ─ Professor? No va obtenir cap resposta. Va deixar les coses sobre la taula i es va dirigir al laboratori secret, ocult rere una falsa mampara protegida per un armari que es desplaçava sobre les rodes de la seva base. El va empènyer, va obrir la porta i va treure el cap pel forat. Llegiu atentament la lectura Silencia a casa ─ Professor? La mateixa resposta: el silenci. Era molt estrany. Peter Hawthorn-Thorne Haggath no sortia de casa tot sol. Mai. Per a això el tenia a ell. En les comptades ocasions que la seva cadira de rodes trepitjava els carrers sinuosos, sempre hi havia en Mortimer al darrere, empenyent-la, tenint cura de no trepitjar cap sot ni de sotraguejar gaire el professor. Ni tan sols se n’ocupava Lucius Plimton, perquè no els veiessin junts i els relacionessin. Va tornar a posar l’armari al seu lloc i va mirar l’Arquimedes. ─ Tu en saps res? El gat el va observar de fit a fit, com acostumava a fer sempre, inalterable i molt quiet, sense moure ni un pèl dels bigotis. En Mortimer sabia que era pervers, que no li perdonava la seva presència a casa des de feia tres anys, des que el professor havia anat a buscar-lo a l’orfenat Monroe perquè necessitava un noi que fes de tot: de cuiner, de criat, d’ajudant… Ajudant del bruixot més genial… i secret de la història.
─ De vegades crec que pots parlar i no ho fas —va dir al gat. L’Arquimedes va semblar que somreia. ─D’acord. —En Mortimer va arronsar les espatlles—. Però t’aviso que, si el professor no torna aviat, tu no menges. Es va dirigir cap a la porta de la casa i va treure el cap al carrer. Res per la dreta, res per l’esquerra. Els mateixos caminants de sempre, les mateixes botigues de sempre, el mateix ambient de sempre. Va travessar la calçada. ─Senyora Mulhoney, heu vist el meu amo? La dona, més ampla que alta, amb la cara que semblavaun globus inflat, li va respondre sorpresa: —No, Morty. Aquesta sí que és bona! Que ha sortit tot sol? —Doncs no ho sé, però a casa no hi és. —Aquests avis despistats… —va fer la senyora Mulhoney, maternal—. El meu pare també està perdent la xaveta i, de vegades, hem d’anar-lo a buscar a la taverna, o a la plaça, o a qualsevol altre lloc. A en Mortimer no li havia passat pel cap que el professor s’hagués tornat boig o estigués senil, però va preferir no dir res. Per a la gent del barri, no era més que un vellet tranquil que vivia de rendes. Ningú sabia qui era en realitat. Bé, allò era tot un misteri, i no sabia com resoldre’l, així que va optar per esperar. L’Arquimedes va continuar observant-lo en silenci. En Mortimer va guardar la compra, va netejar el que ja estava net només per fer alguna cosa, i es va resistir a ficar-se al laboratori per experimentar pel seu compte. Tenia prohibit fer-ho tot sol. En això, Peter Hawthorn-Thorne Haggath era encara implacable. Tot al seu temps i sense presses. Li estava ensenyant a espavilar-se per aquella habitació plena de centenars, milers d’ampolles, pots, terrines, recipients, peveters amb pólvores i líquids de tots els colors. Li ensenyava a reconèixer-los i, el més important, a saber com barrejar-los. Li permetia preparar pocions senzilles i fàcils, sense risc, i li parlava de les propietats dels diferents components, que incloïen plantes i arrels a més de les pólvores i solucions químiques. Per això, a vegades, lamentava que el seu mestre s’ho prengués amb tanta calma. «Tens dotze anys», li recordava. «No vulguis córrer. L’alquímia és massa poderosa per dominar-la a la teva edat.I no cal dir la màgia, el poder de manipular l’energia. Jo no vaig ser capaç de fer-ho fins que vaig tenir trentaanys o més». A en Mortimer tenir trenta anys li semblava… Allò era més de mitja vida, perquè n’hi quedaven divuit per arribar a ser tan vell! No sabia si preparar el dinar, perquè es refredaria si ell trigava gaire, de manera que es va asseure en una cadira disposat a esperar-lo. I com era que se n’havia anat el professor i havia deixat la porta del carrer sense tancar-la amb clau? JORDI SIERRA I FABRA: L’aprenent de bruixot i Els invisibles al rescat 1. Respon les preguntes relacionades amb la lectura. Quines tipologies apareixen en el text llegit? narració noticia diàleg reportatge Qui és en Mortimer? Un bebè Un noi Un senyor Una noia On passa aquesta història? En el laboratori d'una fàbrica. En el laboratori secret d'una casa. En el laboratori d'una escola. En el laboratori d'un hospital. Quan en Mortimer entra a la casa es va adonar que... hi havia el silenci de sempre. el silenci era diferent. la ràdio estava encesa. se sentia una música misteriosa. A qui es va trobar en Mortimer en el laboratori secret? A Lucius Plimton, l'amic del professor. Al professor Peter Hawthorn Al gat Arquímedes. Perquè necessitava que algú empenyés la cadira de rodes Per què el professor no sortia de casa tot sol? Perquè els carrers eren sinuosos i complicats. Perquè no coneixia la ciutat. Perquè tenia por de caure pel carrer. En Mortimer és l'ajudant del bruixot... més estrany i secret de la història. més conegut i divertit de la història. més genial i famós de la història. més genial i secret de la història. Emplena amb la paraula correcte perquè l'expressió en sentit figurat estigui bé. Treure foc pels Emplena amb la paraula correcte perquè l'expressió en sentit figurat estigui bé. No toca de peus a Selecciona el significat de la paraula destacada Guanyar Creure Manar Perdre Completa amb la paraula adient per fer la frase feta Tenir la mà Completa amb el nucli del subjecte i el nucli del predicat. El nucli del subjecte és El nucli del predicat és El guitarrista toca molt bé Quin és el subjecte d'aquesta oració? Les finestres de la classe estan molt netes. Quin és el subjecte d'aquestes oracions? - Les finestres de la classe estan molt netes. - Va perdre na Cristina el tren de les cinc. - Jo tenc tres peixos a la peixera. Escriu el predicat de cada oració - El moix era blanc amb taques negres. - Les tisores estaven molt esmolades. - L'obra de teatre pareixia divertida. Escriu els atributs d'aquestes oracions. - En Messi és el millor jugador del món. - El mestre és d'Alaró. - El cotxe de mon pare està espanyat. tu elles nosaltres jo Copia el complement del sintagma nominal de casa seva que volava rovellat de globus de colors Completa aquestes paraules amb b o v. Completa amb m o n ca vi i mutar sí bol à fora trio far e vàs ta mateix te ps i undar e dur disminuïts malalts invidents esportistes famós llatí nin negre Escriu l o l·l en els buits del text El meu co egi ha co aborat amb la meva famí ia en la creació d'una esco a infantil donant material esco ar. Van posar el pres a la ce a de seguretat perquè era un home mo t inte igent. |